La lluna, tan blanca,
sembla de paper.
Té cara de pena
i res no hi pot fer.
Penjada
en la fosca
com un llumener,
la lluna
ja plora,
damunt del carrer.
sembla de paper.
Té cara de pena
i res no hi pot fer.
Penjada
en la fosca
com un llumener,
la lluna
ja plora,
damunt del carrer.
(Francesc Bofill ...)
No hay comentarios:
Publicar un comentario